Fogassa de pa (13.000 anys a. de C.) Tell el far'ah (Israel)

Al Neolític s'elaboraven uns pans toscs, ja que la farina era mòlta bastament i donat que s'obtenia en triturar el blat entre dues pedres i, a més, les peces obtingudes eren dures, aixafades i resseques.

Però va ser el poble grec el primer que va desenvolupar l'art de la fleca, ja que van inventar el pa fermentat, van elaborar pans amb diversos cereals i formes, fins i tot artístiques, van afegir-hi elements enriquidors i van crear els forns de coure. Per a aquest poble el pa, a més de ser un aliment ritual, tenia un origen diví ja que garantia l’aliment popular. Per això, a causa de l'escassa producció de grans, necessitaven assegurar-se el proveïment més enllà de les seves fronteres i habitualment l’aconseguien de les regions properes de l'Àsia Menor, Creta i Sicília.

La panificació va arribar posteriorment a Egipte i el pa va esdevenir un aliment essencial per a la seva població, igual que ho era a Grècia. El poble egipci va fabricar pans amb bones farines, amb forma ovalada, cònica, arrodonida, i als quals solien afegir mantega, llet, ous i mel.